El nen perdut que sabia el que volia

Avui, dia de fred i glaçor, us presentem una lectura d'aquelles que ens arriben al cor...

 

A partir de la recomanació que ens va fer arribar el nostre company i Director de l'Escola, Víctor Ranera,  us informem que ja teniu disponible a la biblioteca aquesta novel·la plena d'esperança i il·lusió per la vida.

Citació bibliogràfica:

BOL, Aher Arop. El nen perdut que sabia el que volia. Barcelona : La Campana, 2011

Comentari:

Aher Arop Bol, l'autor de la novel·la

En aquest llibre tenim la descripció de com el seu autor va viure en un camp de refugiats i com la seva vida estava guiada durant llargs períodes per tres objectius: menjar, aprendre i recuperar els pares, dels qui ha estat separat per la guerra del Sudan.

Cercar quelcom per dur alimenatar-se és una constant obsessiva durant els primers capítols del llibre. Ens trobem com la desesperació dels companys del campament fa que perdin la raó i acabin ingerint aigua i aliments en condicions i quantitats que els hi arriben a fer mal o provoquen la mort. Però Aher té un oncle que, al principi, l’acompanya i li ensenya a contenir-se i així pot anar sobrevivint.

La supervivència implica riscos i fugides cap al desconegut. L’autor, com diu el subtítol del llibre, sabia el que volia: anar a escola i aprendre. Vol formar-se ja que considera que una bona preparació acadèmica li serà fonamental per al seu futur. El problema rau en què les escoles dels països que recorre no l’acullen amb els braços oberts. A molts llocs del món no és com a casa nostra on tothom té dret a l’educació: allà molt sovint s’ha de pagar una important suma per poder anar a escola i no sempre és fàcil trobar algú (ja sigui institució o persona) que t’ajudi a pagar-la o guanyar tu mateix els diners suficients.

En el llibre trobem els corruptes, els militars i els miliicians, molts anònims que coincideixen en el camí de l’autor, el paper de l’ACNUR, els representants de diferents esglésies, els pobladors veïns als camps de refugiats i tots aquells que Aher Arop es va creuant. L’actitud de tots ells davant ell, un nen perdut, és diversa però la majoria l’ajuden i ell ho agraeix:

No sabia si arribaria mai un dia en què jo també em podria permetre ajudar els altres de la mateixa manera que tanta gent m’havia ajudat a mi. Em vaig prometre que si mai arribava el dia recordaria les lliçons que m’havien ensenyat.

L’amistat és present en tota l’obra: els nens que un dia va conèixer i dels quals després es va separar i retroba més tard amb joia. Aquesta amistat li dóna seguretat i li crea un petit clima familiar, malgrat que una altra de les seves fites és retrobar la família ja que el buit per no tenir els pares amb ell és immens i li causa un gran dolor.

El llibre és absorbent i ple de vida i esperança, malgrat que el context on es desenvolupa sigui ple d’adversitats. De la mà d’Aher Arop podrem conèixer una mica com és el dia a dia als camps de refugiats i el difícil que és la vida en algunes regions del nostre planeta. Potser la seva lectura serem més capaços d’obrir el cor als nouvinguts, sobretot si són nens.(Víctor Ranera, Gener 2012)


Bon cap de setmana!