Plans de futur, un dels èxits d'aquest Sant Jordi

Avui us presentem la ressenya que ens ha fet arribar en Víctor Ranera, Director de l'escola, sobre aquesta novel·la de Màrius Serra, que ha estat un dels títols més ben acollits aquesta Diada de Sant Jordi.



Màrius Serra

Pàgines: 256
Editoral: EDICIONS PROA S.A
ISBN: 9788475883496

Comentari :

Havia de ser un guió per a una pel·lícula però ha acabat en forma de novel·la. D’aquesta manera Plans de futur és una obra on a mesura que vas llegint vas creant-te imatges mentals dels llocs i dels fets. Una narració escrita però amb un fort caràcter visual on es presenta la biografia del matemàtic català Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967) i on s’evoquen molts altres aspectes de la vida quotidiana d’una família burgesa que ha d’afrontar tota mena de dificultats.

Però aquest llibre és, per damunt de tot, un homenatge a les dones que amb el seu esforç, sacrifici personal, dedicació i amor són capaces de mantenir unida una família, tirar-la endavant i facilitar que els altres puguin desenvolupar totes les seves habilitats i objectius, sense elles veure reconeguda la seva vàlua i aportació. I és aquí on la mare i les cosines de Sunyer, les autèntiques protagonistes del text, prenen un paper cabdal quan són les que permeten que aquest pugui esdevenir un dels grans matemàtics del segle XX. Tot i patir una discapacitat física que li limitava la mobilitat a la capacitat de passar penosament les pàgines dels llibres, el seu cervell va ser capaç d’aprendre de forma autodidacta els entrellats de l’àlgebra d’alt nivell, fins el punt de rebre diversos reconeixements de la comunitat científica catalana, espanyola i internacional.

Novel·la curta però intensa que combina els passatges verídics del desenvolupament científic del gran matemàtic amb les vivències d’aquestes tres donen, i alguns altres, que varen estar sempre al seu costat però que queden sempre en un segon o tercer pla. Una vida familiar que Serra ens descriu amb alguna que altra tensió, contradient en certa manera la descripció de família exemplar que es fa a biografia resumida que la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer publica al seu web. Tot i això, cal remarcar que potser aquesta valoració que estic fent ara ve donada pel fet que a la novel·la es fa ficció de les intimitats dels personatges. Serra coneix de primera mà les dificultats i les friccions que genera tirar endavant amb un esgarriat, qualificatiu que rebien en aquells temps les persones amb grans impediments d’autonomia. A més, per donar més força a aquest patiment i potenciar els sentiments, l’obra està escrita com una col·lecció de reflexions i creuaments de missives.

L’autor ha confirmat en diverses entrevistes als medis de comunicació que no ha aconseguit comprendre l’obra matemàtica de Sunyer –com ens passaria a la majoria donat el seu elevat grau d’abstracció- la qual cosa dóna com a resultat una potenciació dels aspectes socials i humans que envolten el seu desenvolupament personal i científic. Davant les grans dificultats, l’esforç i la intel·ligència.

El matemàtic figuerenc és presentat com algú amb un tarannà molt especial que combina optimisme, ironia, alegria i afectuositat. Ha d’estar necessàriament agraït a la seva família dels grans esforços que li dediquen i de la confiança i amor que dipositen en ell. M’han emocionat alguns passatges del llibre com quan Ferran Sunyer, en Ferri, pronuncia les primeres paraules, troba errors a les publicacions dels grans matemàtics d’aquells temps, rep els diferents premis i reconeixements o provoca somriures en els altres. També Màrius Serra aconsegueix evocar-nos sentiments de ràbia i indignació quan veiem els entrebancs que les autoritats acadèmiques i polítiques posen per facilitar l’aprenentatge i el treball investigador. La burocràcia i el menyspreu a allò desconegut són unes barreres addicionals a les quals cal fer front.

Com a professor voldria recordar als alumnes una frase del llibre “llegir amb atenció, tancar els ulls per pair-ho i després tornar a repetir el procés per avançar”. I com a matemàtic m’inquieta una idea que sura de manera subtil: patim els del nostre gremi certa supèrbia? En diversos episodis m’ha semblat detectar una resposta afirmativa, però en destacaré dos. El primer es llegeix entre línies i tractaria sobre si la gent amb formació científica i matemàtica de nivell superior ens creiem que la racionalitat ho pot vèncer tot. Per donar-nos de front amb la realitat ens planteja situacions on l’emocionalitat és molt important i permet aconseguir allò que la pura argumentació no pot. L’altre, quan ens etziba que “l’ambició del mediocre és aproximar-se al geni per veure si li encomana talent”, màxima invocada en el context d’un congrés matemàtic.

Tanco aquesta presentació orgullós de pertànyer a un país on la comunitat científica té una capacitat enorme, que és capaç de superar els entrebancs més grans que se li puguin posar, i també de poder gaudir d’uns escriptors que ens obren els ulls i ens projecten realitats que no coneixem. Com va sentenciar el propi Serra a la seva columna de La Vanguardia del 23 de març “la gran muralla que presumptament separava ciències i lletres era una entelèquia”.

Ja sabeu que ens podeu fer arribar les vostres aportacions i les penjarem al bloc.