(Font: www.joanaraspall.cat) |
Dóna lluitadora, defensora de la llengua catalana i una de les poetesses preferida dels més menuts, la Joana Raspall ha estat, un exemple per tots nosaltres.
La seva família, a travès del compte de twitter de la Joana, ha comunicat la notícia i ha demanat que avui a les escoles es llegeixin els seus poemes en record d'ella.
Com a despedida de la Joana Raspall, que ens va visitar fa uns anys a la biblioteca, i de qui guardem un entranyable record, volem compartir aquest poema amb tots vosaltres ...
L'espera
T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.
(De Llum i gira-sols. Barcelona: Columna, 1994)
Quin poema més bonic. Bona tria!
ResponElimina