Ahir va morir
Teresa Pàmies, a l'edat de 92 anys.
Autora de novel·les, reportatges, dietaris, periodista i poetesa, Pàmies era mare d'un altre escriptor i col·laborador de la premsa escrita conegut per tots nosaltres, Sergi Pàmies, filla del dirigent marxista Tomàs Pàmies i alhora companya del dirigent del PSUC, Gregorio López Raimundo amb qui va compartir l'exili durant l'època franquista.
Creu de Sant Jordi l'any 2004, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 2001, Pàmies va començar a publicar als 52 anys.
Testament a Praga, escrit a l'exili i en col·laboració amb el seu pare, fou la seva primera obra literària i guanyadora del Premi Josep Pla l'any 1970.
Combatent, Pàmies des de ben jove va estar al front de les
Juventuts del Partit Comunista de Catalunya (PSUC), també fou una de les fundadores de l'
Aliança Dona Jove de Catalunya, organizació femenina per ajudar als combatens en la Guerra Civil espanyola.
Autora d'entre d'altres de:
-Amor clandestí
-Allí em trobareu, viatges
-Els anys de lluita : carta a una néta sobre el comunisme
-L'aventura d'envellir
-La Chivata
-Conviure amb la mort
-Crònica de la vetlla
-Dona de pres
-Quan erem capitans: memòries d'aquella guerra
-La filla del Gudari
-Gent del meu exili : inoblidables !
-Informe al difunt
-Macles no masclistes
-Los niños de la guerra
-Primavera de l'àvia.... i un llarg etcètera....
Amb la mort de Teresa Pàmies desapareix un dels darrers representants de la "
generació d'escriptors de l'exili". Una dona compromesa amb la democràcia, les llibertats i els drets de les dones.
